A casa hem estat molt de reciclatge i de do-it-yourself tota la vida, fins i tot molt abans que tot això es posés de moda. El penjarobes de l’entrada està fet amb les prestatgeries de l’habitació de quan era petita; la lona de la terrassa és una vela de la barqueta que l’avi tenia a Llançà; la catifa on juguen els nens havia estat un edredon a casa la tieta.
El dia de reis, és habitual sentir cridar a la meva mare entre “Ooohs” i “Visques” pels regals, “Quina cinta més maca! no la llenceu que jo en faré alguna cosa!”. I veure-la més tard plegant les bosses i treient curosament els adhesius dels papers de colors. I això… amb tot i sempre. Capses d’ampolles de vi, bosses de botigues, pots de vidre de mermelada, retalls de roba vella, tot és susceptible de ser guardat per fer-ho renéixer en una nova forma un temps més tard. Com l’au Fénix que reneix de les seves cendres, tot pot renéixer en les mans de la Dra Queen. Abans, en feia vestits per les nines, ara saquets d’olor pels calaixos o decoracions per l’arbre de Nadal.
És possible que en més o menys mesura algú de vosaltres sigui una mica com la meva mare. Que de vegades treu de polleguera per la seva capacitat de veure una utilitat en tot, però que també t’arranca un somriure quan, 15 anys més tard, per Nadal obres un paquet i trobes una agulla de pit amb un botó folrat d’una tela que tu recordes perfectament d’un biquini d’adolescent que en la mudança estàs convençuda que vas deixar en una capsa on deia “Escombraries”, i d’una cinta de vellut que tota la teva infància vas veure al necesser de costura de la teva àvia. Si aquesta peça d’artesania portés un infinitloop, els meus fills i els meus néts i potser qualsevol persona que trobi un dia l’agulla pel carrer, sabria l’orígen i el recorregut de cadascun dels ingredients que la componen.
Potser tu ets un professional que fa mobles amb palets de fusta rutilitzats, coixins de teles reciclades, accessoris amb banderoles publicitàries o collarets de pedreria fets a mà i t’agradaria, també, saber on van els productes que fabriques, qui els té, poder explicar el procés d’elaboració o donar les gràcies a la gent que fa possible el teu projecte. I, sobretot, formar part d’una xarxa de persones unides pel consum de proximitat, responsable i transformador. I doncs? Ara sí? Artesans del món, amants del Do-it-yourself, us uniu a nosaltres?!